23/10/07

Política: juguem a governar

El primer dissabte d'esplai, entre globus de tots els colors, vam governar tres països d'una regió remota d'aquest planeta: Xiticun, Onaroa i Rafaj.
Després d'anys de conflicte, hem negociat la pau (i alguns també la guerra). Com recuperar un país? En què cal invertir? Com decidim els pressupostos?

Vet aquí un fantàstic joc de rol de l'Escola de Cultura de la Pau. Les vostres valoracions seran benvingudes. Apa!

D'altra banda, us convidem a fer córrer el vídeo de la campanya d'Armes Sota Control. Actualment, treballa per exigir informació més transparent sobre les armes que s'exporten a l'Estat. El tema és a debat al Congrés dels Diputats i, en principi, no promet ni explicacions dels països a qui s'exporta ni de la quantitat exportada.

Arreveure!

9 comentaris:

Laura Lara ha dit...

Hola!
soc la primera en comentar!
degut a que estic cansada, dema es l'ultim dia de la setmana (tot i que haure de continuar estudiant tot el finde) i m'he d'anar a dutxar...
nomes saludava!
ja aportare algun comentari mes suggerent i convincent!

Un petO ;)

PD: no he escrit amb accents ja que me'ls substitueix per signes...

adeu andreu!

SPU ha dit...

holaaaaaaa soc l'espu i soc el primer en comentar :D el video de les armes esta wapu jo el difondré. :P

saluts
By SpOlEs

cristian ha dit...

Que wapu es el noi de la fotu!!XD!!

Buenu, bromes a un costat!!

Dissabte, l'activitat em va semblar molt original i a la vegada educativa, mai haviem fet una activitat semblant, la k mes sassembla es la del Risk amb preguntes de Catalunya, i molt educativa ja que vam aprendre a treballar en equip una mica més, a pensar abans dactuar, pero pensar rapid, perque numes perdre 1 segon al pensar, pots quedarte sense un globus, que a la realitat pot ser un habitant, un refugi o un poble.
Va ser una activitat molt entretenida ja que vam riure com nens petits i jo em vaig fixar en les cares de la gent somrient.
També es van veure valors, com lamistad, la solidaritat, el compartir les coses, pero ser egoistes amb les necessaries i la lleialtat al teu país, la teva patria.
Vam veure i parlar sobre els negocis i diners negres que circulen i com qualsevol pot tenir un munt de bitllets o de globus a la butxaca e ferran!!XD

Buenu , finalitzu el meu comentari, felicitant al equip de monitors que van fer una de una tarda de dissabte, una il·lusió que promet que dissabtes seran educatius pero molt divertits.
Seguiu en aquesta linia!!

Cristian

PD:Esperu que la gent sigui original i no copii molt el primer comentari!Gracies!

Anònim ha dit...

Hola!
Sóc el Pablo.
Dissabte va ser un bon migdia, l'activitat simbólica va ser original, i d'uma manera divertida vam recordar (dic recordar perquè dubto molt que algú descobris com funcionen els països del tercer món...).
Molt impactant el vídeo, m'ha agradat molt.
Ens veiem aquest dissabte!

ferran ha dit...

Hola,
Avanç de res vull dir: spu no ets el primer en comentar.
Despres vull dir: la activitat va ser enriquidora encara que no se si va tenir el resultat que esperaveu, pero a mi em va semblar una activitat positiva. Heu posat el llisto alt aixi q si la proxima activitat no arriva al nivell... no tindre problemes en dir-ho.
De manera constructiva, esta clar.
En definitava a aquesta activitat la puntu amb un 8.

Fins el dissapte
--el guapo--

marionaa ha dit...

hola a tots!
be en principi s'ha de fer la reflexió de l'altre dia, pero m'agradaria començar dient que esta molt xulo aixo de fer un blog i que sembla una bona idea per poder fer les reflexions. ma costat lo seu poder entrar i comentar eee
Dit això, reflexió del dissabte,20: a mi, ja ho vaig dir l'altre dia, em va agradar força. Al principi, mentre ho explicaveu els monis em vaig quedar una mica am la cara de no entendre res, pero a mesura que ho anava entenent més em vaig adonar que estava super ben pensat i que era una molt bona manera de posar-nos en la pell dels governants de qualsevol país. És a dir, que la meva impressió és molt bona.
A part, el canvi de dates em va semblar una mica raro, perque els canvis no van bé a gaire gent, jo duto poder venir a la excursió del 10 i 11 de novembre, per el TdR i els globals que estaran a tocar!Ja ho parlarem, no?
el d'aquest dissabte encara no l'he fet:p...quan l'hagi pensat ja el posare!
Bé, no sé si era això relament el que s'havia de posar, però ho he intentat.
per cert!!la foto ha quedat xula eee, sort que vaig pensar en fer-la :p
enga fins dissabte a toooots!!

petons

_iona*

Pau ha dit...

Hola a tots!

Pel que fa a la primera activitat, crec que tots vam saber combinar per una banda l'ambient distès que creava el fet d'haver d'aguantar els globus sense que caiguéssin amb la importància que s'amagava darrera, i que tots ens adonéssim de la realitat present en els països del tercer món.
Personalment, aquesta activitat em va agradar molt, la vaig trobar molt interessant i va donar molta força per començar el curs d'esplai.

Queralt ha dit...

Hola!
Penso que va està molt bé i currada. Vem poder comprovar, com els països rics i poderosos, sempre volen tenir més. I també vam poder veure que les armes existeixen, tot i que ens diguin el contrari, sinó, pregunteu-li al grup del Ferraaaan jajaja!
Lo ideal hagués sigut que ningú no hagués agafat cap globus d'arma des d'un bon principi, per evitar conflictes posteriorment... però bé... com que s'havia de reflexar la societat actual, vem caure en l'error.

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Hola a tothom!!!!

El primer dia d’esplai queda ja t’han lluny que haure de fer un veritable esforç per enrecordarme de tots els detalls d’aquell dia tan colorit.

Hem va ser molt original l’idea de ensenyar-nos com n’es de dificil acabar amb l’industria armamentistica si en realitat no es vol, per aquest temor existent a que tenen els governs i algunes persones a ser atacats. Jo la veritat no entenc molt bé perquè serveix aquest negoci ja que no crec que tinguem cap amanaça, encara que és veritat que acabar amb aquest món és molt dificil perquè hi han molts interessos economics darrera, i perquè s’ha de fer la redistribució dels treballadors de les fabriques on fabriquen les armes, però jo crec que amb una mica d’esforç per part de tots els països es podria arribar a disminuir el trafic d’armes. Dic disminuïr perquè acabar amb ell és practicament impossible, en el llibre que m’estic llegint actualment “Un dia de perros” del Hugh Laurie surt molt ben reflexada aquesta realitat, perquè allà diu que si algú o un grup de persones s’aixequen un dia i començen a moure fils per acabar amb el negoci de les armens, l’endema no s’aixequen. Ja que a les mafias això no els interessa, i faran tot el que estigui en les seves mans per seguir guanyant diners acosta de la vida dels demes.

Dewwwwwwwwwww i fins dissabte

-/A. ROMEO/-