La pobresa mata; la injustícia mata; la droga mata; i les presons?Dissabte 27 hem parlat de presons i de presos (amb nom! i alguns de joves, com nosaltres!). Ens han acompanyat amb en José M. i en Felipe, que porten moltes hores a les espatlles dedicades als presos des de la Pastoral Penitenciària. Alguns heu comentat que ha estat una tarda diferent, evidentment no tan moguda com a primera; però una estona significativa, per pensar, reflexionar i potser també per a trencar alguns esquemes.
Són les presons el lloc ideoni per a la rehabilitació de les persones?
Cal ubicar-les fora de les ciutats?
Sentim més seguretat i protecció augmentant el nombre de presons?
Quin camí podem recórrer per a aplicar mesures alternatives?
No us perdeu el bloc que escriuen els joves de la Trinitat.
una abraçada a tots i a totes!
xavi i laura
10 comentaris:
gran tarda!!!! em va agradar en gran mesura:P només una coseta podrieu posar les entrevistes que teniem que fer durant aquest any ??? esque no m'en recordo massa bé quines s'havien de fer.
La tarda de dissabte passat, va ser increible i enriquidora.
Com diu el ruben, gran tarda!!
Tots vem aprendre un munt de coses i com crec que es va veure, vam estar molt atents, callats i escoltant.
La part del principi va estar molt bé. Les preguntes que feien fer una pluja d'idees amb la qual van derivar tots els temes.
També em va agradar que puguessim intervenir en qualsevol moment i que ens expliquesin el Felipe i crec que es deia Jose, la realitat, la cruel realitat de la "pressó".
M'agradaria tornar a fer aquesta xerrada pero aquesta vegada juntament amb nois de la Trinitat, nois que estan pressos alla!!
Gracies per aquesta tarda!
Cristian
senyores i senyos una gran notícia!!!! en primer comentari del blog varem veure un video que denunciava la futura llei de comerç d'armes. Dons cap a dir que gracies a la presió mediatica de les organitacions no governamentals podem dir que: El 31 d’octubre del 2007, Intermón Oxfam rep una trucada del grup socialista, que explica que han fet avenços en el tema de la transparència de la Llei sobre el comerç exterior de material de defensa i doble ús, incloent algunes de les peticions d’Intermón, que era el tema no resolt a l’últim esborrany de llei que existia. Per una altra banda també han convocat una reunió de la comissió pel dotze de novembre. Segons el que surti de la reunió del dia dotze, s’activaran un parell d’accions que es tenien previstes també: un acte mediàtic i un anunci de premsa. El desbloquejament de la llei s’atribueix al to amenaçant i la radicalització del missatge que va prendre la reivindicació social sobretot a l’últim mes. Finalment, totes les accions, la pressió que hem fet, ha tingut els seus resultats. Ara caldrà esperar al dia dotze de novembre, dia en que està convocada la comissió, per veure en què es quedarà la llei.
Hola a tots!
La xarrada em va agradar, no s'em va fer pesada. Ja que desconeixia el la situació que hi ha a les presons ( bueno, només el que sortia a les pel·lícules, i com es sabut no es gaire fiable), i aquesta xarrada em dona un nou punt de vista i i reforça l'idea de la dignitat de la persona.
Fins un altre comentari.
Ferran
--el guapo--
la comissió de defensa ha aprobat aquest matí la llei de comerç exterior de material de defensa i de doble ús
¬¬
res més...
Tarde gratificant, interessant i amb rerefons.
Parlant globalment sobre el m�n; les injusticies exist�ixen per tot arreu, les lleis, les normes, les desigualtats, les parts positives i negatives de les coses, la pobresa, les drogues,... i per una altra banda gaudim de coses molt bones en aquest petit m�n en el que vivim.
No em precipitu a suposar qu� �s el que ens decanta m�s; si viure comodament amb tots els privilegis, i preocupant-nos pel nostre benestar o veritablement lluitar amb for�es per les injusticies globals, que d'una manera directa o indirecte ens perjudica a nosaltres.
Suposu que hi ha de tot...
Estic escribint tot aix� perqu� ultimament estic molt pensativa; em preocupa el futur i sobretot em preocupa l'esplai.
Porto desde els 6 anys en ell, he conviscut en unes quantes col�nies, en uns campaments, dues rutes i finalment en unes col�nies com a ajudant, am�s a m�s de totes les excursions i tardes d'esplai en les que he participat, (de les que quasi mai he faltat)com he dit al principi desde el 6 anys.
I veritablemente desde l'any passat em d�na la sensaci� que tot est� canviant...
He de dir que molts cops la motivaci� que tenim al grup ens la creem nosaltres mateixo, fent pinya, estimant-nos i recolzant-nos en totes les nostres necessitats i preocupacions.
El paper de monitor/a �s molt important; ja que desde ben petita han sigut ells/elles els que m'han ensenyat en qu� es basa l'esplai, i els VALORS I OBJECTIUS que aquest proposa.. per� m'equivocaria si dic que aix� ja no es treballa tant?
L'esplai desde l'any passat que no �s un lloc on anem a jugar, a passarnos-ho b� a passar l'estona de la tarde d'esplai...etc.(tot el que vam parlar la primera tarde d'esplai).
L'esplai ara �s una formaci� per ser monitors, per� per ser un bon monitor no nom�s es necessita experi�ncia sin� una bona base, una bona motivaci� i ensenyament...
Un mateix tot aix� s'ho pot crear; per� el monitor/a �s l'encarregat de formar-los, perqu� sin�...
no ens caldria un monitor!
Personalment... no se si el Xavi est� gaire il.lusionat, o tu mateixa Laura; (amb aix� no estic dient que jo no ho estigui, perqu� tinc ganes i esperan�a de que tot surti endavant i tots en sortim amb una resposta positiva), per� apart d'aix�...
em d�na la sensaci� de que moltes coses no s�n les que eren.
Sento ll�stima...
Atentament:
Laura Lara
ANIM FORMACI�!!!
Hola grupillo,
Tinc moltes ganes de veure-us demà a la tarda (no sabeu prou com hi hem arribat a pensar amb el Xavi!). I també voldria que no llegissiu aquest missatge fins d'aquí uns dies, perquè voldria imaginar-vos treballant en els vostres exàmens. Ànims!
Constato que la il·lusió a l'equip de monitors hi és. El somiar desperts, l'imaginar què pot ser més adient per a que demà sigueu persones al servei d'un món més equilibrat en drets i deures.
Alhora, (no us enganyaré) vivim allò que et dóna els anys a l'esplai: perspectiva educativa i una il·lusió que de vegades es mostra com a compromís, tot solet. Sí, sí: compromís sense additius, sense el cuquet a l'estómac. Compromís per a continuar a peu del canó; per a oferir la nostra persona encara que no sigui especialment gratificant; seguir caminant quan el camí es fa fosc i dubtem de la ruta. I, en definitiva, vivim ara un compromís per a exigir (exigir-vos) quan el més còmode seria relaxar-se i anar a prendre unes birres.
Espero que ho arribeu a entendre.
La vostra monitora que us estima més del que us penseu,
Laura
Hola grup de formació.
És el primer comentari que publico però crec que és el quart que escric. Per fi ma deixat fer-me membre d'això.
La xerrada aquesta em va semblar molt enriquidora ja que vam poder saber de primera mà què és el que de debò passa en les presons d'Espanya i Catalunya i concretant les d'aquí de Barcelona.
Penso que aquesta xerrada ens dóna més amplitud de visió de com està en realitat la societat actual. Amb el que vam poder escoltar, em vaig donar conte que ens falten molts valors. El primer de tots el respecte. Quan ens explicaven com alguns treballadors tractaven als presos, se m'acudien dos pensaments: si estan allà és perquè s'ho mereixen i han fet quelcom malement per estar allà, per què els haurien de tractar bé? Per altra banda penso: són persones com nosaltres que han vingut aquí, la majoria enganyats, pensant que podrien tenir feina o una vida millor. Per què els fan això? La veritat que la resposta estaria en molts pàrrafs d'un word però crec que el sol fet que vinguessin a explicar-nos una part de la societat en què vivim i no veiem va ser un gran pas.
D'aquí 2 dies Taizé
^^
Anna Queralt
Abans de comentar en aquesta entrada, m'he llegit la seccio "nus" de l'ultim numero (12)de la revista relats, on en Jose M. explica en primera persona ben be el mateix que ens va dir a la xerrada.
M'agradaria dir que em costa compartir tot el que anava dient, suposo que es perque aquesta realitat no la visc de massa prop i tinc els mateixos prejudicis que tenim la gran majoria de la societat.
D'aquest tema no tinc res mes a dir (tampoc vaig dir res el dia de la xerrada), pero si que vull disculpar-me pel fet de no col·laborar en fer les postals, no perque tingui res en contra dels presos, que suposo que molts d'ells es trobaran injustament, sino perque personalment no crec en aquesta iniciativa que ens explicava en Jose.
Espero que la meva decisio no ofengui o perjudiqui a ningu.
Pau.
Hola a tothom!
El dissabte que vem parlar de les presons a mi personalment una bona idea, em va semblar interessant. Jo no em pensava que encara els “cacheavan” a “la antigua usanza”, i que els tractaven més bé. L’unica cosa que no em va agrdar va ser el que el home aquell que estava parlant tot el rato, crec que era el que portava ulleres ara no m’en recordo del seu nom, no s’expressava bé, perqiè quan parlava sembleva com si les persones que estan dins de la preso hi estiguessin per casualitat, i que segur que no volia dir això, però com ja he dit no s’expressava bé. Però crec que al final amb l’ajuda de l’altre home el missatge de la xarrada em va arribar.
Jo crec que lo que estaria realment bé és que vingues algu de la preso per explicarnos coses, perquè és molt diferent la visió d’una persona que ho està vivint “en sus propias carnes” que la d’una persona que ho veu des de fora.
Dewwww i fins el dissabte.
-/A. ROMEO/-
Publica un comentari a l'entrada