El lloc de la dona

Tenir un lloc, sentir-nos acollits, saber que podem comptar amb algú altre és importantíssim. Així ho han demostrat amb el seu accent les Oblates que viuen i treballen al barri del Raval de Barcelona. I és que fa temps ja que han posat a disposició de qui ho necessiti un centre d'acollida permanent: el Lloc de la Dona.

I amb qui treballen? Ni més ni menys que amb les dones que treballen exercint la prostitució. Tenen diverses línies de projectes amb elles, segons necessitats, moments, realitats i context social. Ara bé, el que no canvia és la seva actitud d'escolta, una mirada oberta i una esperança brutal de fomentar la dignitat d'aquestes persones.

Nosaltres, com a grup de formació, vam conèixer el projecte de la mà de la Lourdes abans d'acabar l'any, un divendres al vespre. Potser ens sentim cridats a parlar de les sensacions i de tot el que ens va despertar el mateix passeig pel carrer de Sant Ramon. Com també les explicacions de la Lourdes en relació a les nostres autoritats policials, al dia a dia, als prejudicis, a la doble moral.

Qui comença?

Juanito, et trobarem a faltar!

Dissabte 15 de desembre al vespre ens deixava el nostre bon amic Joan Suñol sj.

Joan, Juanito! Com et trobarem a faltar! Has marxat sense dir adéu i amb un munt d’històries per contar. Ara bé, les teves batalletes no són poques i el teu pas per l’esplai va carregat d’afecte i estima.

Joan, Juanito! El nostre bon conciliari… I tant que n’eres de conciliador! Eres amic de tots nosaltres, monitor de monitors, sabies dir-nos les coses. Callaves quan ho creies, i mossegaves quan alguna cosa no et semblava bé. Ni políticament correcte ni bajanades! Per a tu, la vida era un goig, sempre una oportunitat d’aprendre i de compartir. Com a educador, has estat un genial referent. Era ben bé això, Joan, eres un geni, un personatge inigualable. No en trobarem pas un altre com tu.

Amic, ens has evangelitzat amb el teu bon humor desacomplexat, contagiós, espontani i bondadós. Sí, Joan, el que més ens ha tocat és que amb tu ha mort una molt bona persona. Ara ens toca ser valents i portar la teva alegria als altres. Parlar de Jesús als infants, que com sempre recordaves, són el centre de la nostra tasca.

Però, ostres… trobarem a faltar la teva tos, els teus records d’altres generacions, les converses personals, la teva empatia sempre amb el més petit i feble, la teva cridòria escandalosa i, també, és clar, el teu pas humil i constant.

Joan, fins al cel!

Laura

Taizé, un camí endins

Durant la setmana passada, alguns de nosaltres, de 2n de batxillerat, van viatjar fins a Taizé. Hi han compartit un espai de pregària silenciosa, de silenci contemplatiu. L'experiència és irrepetible i ajuda a situar-se, a madurar la fe, a replantejar-se el compromís amb el món.

Paral·lelament, d'altres membres del grup van participar de la preparació, la realització i l'avaluació de diverses excursions en grups, així com d'un dissabte amb l'Esplai Chanut (Badalona).

Nois i noies, conteu, conteu!

La gran idea

Dissabte 24, esplai del Clot.

Comencem visionant el curtmetratge de «Binta y la gran idea», dins de la pel·lícula En el mundo a cada rato. Molt recomanable, engrescadora i de pensament original.

Com podem fer d'aquest món nostre un lloc més amable, més humà?
Quines idees han sorgit com a grup? Són propostes que neixen del debat, la reflexió i la il·lusió per un entorn millor.

Ara és feina de tots l'apuntar la gran idea del grup de formació. I pulir-la, poquet a poquet. El debat, l'aprendre a escoltar ens farà més grans.

Ànims!

Què vol dir ser voluntari o voluntària?

El passat 17 de novembre vam tenir amb nosaltres la Montse del Poblenou, que compta amb un llaaaaaarg recorregut de voluntariat (vint anys!). No ens enganyem, va venir a punxar el personal, a trencar alguns esquemes sobre què significa ser voluntari, a obrir debat i crear un espai de diàleg ben constructiu.

Entre les coses que vam anar dient entre tots, fem un garbuix de destacats:
- Voluntariat és donar sense rebre res a canvi.
- Un voluntari es conforma amb el somriure d'un infant.
- No tenim perquè comprometre'ns a restar més de dos o tres anys a l'esplai.
- Fins el curs vinent no podrem decidir realment què farem en relació al món del voluntariat.
- Hi ha molts centres que no respecten el seu ideari.
- Ser voluntari implica compromís.
- Cal conèixer-se molt bé a un mateix per saber què pot oferir als altres.
- Potser l'esplai no és el lloc adequat on fer de voluntari. Quantes més opcions conegueu, millor podreu fer la vostra tria.
- Al barri hi ha moltes entitats i persones que treballen per a millorar la societat i no necessàriament estan atenent infants.
- Cal prendre la decisió de ser voluntari o no de forma individual i amb maduresa.

Apa! Queda obert el debat!