Dissabte 15 de desembre al vespre ens deixava el nostre bon amic Joan Suñol sj.
Joan, Juanito! Com et trobarem a faltar! Has marxat sense dir adéu i amb un munt d’històries per contar. Ara bé, les teves batalletes no són poques i el teu pas per l’esplai va carregat d’afecte i estima.
Joan, Juanito! El nostre bon conciliari… I tant que n’eres de conciliador! Eres amic de tots nosaltres, monitor de monitors, sabies dir-nos les coses. Callaves quan ho creies, i mossegaves quan alguna cosa no et semblava bé. Ni políticament correcte ni bajanades! Per a tu, la vida era un goig, sempre una oportunitat d’aprendre i de compartir. Com a educador, has estat un genial referent. Era ben bé això, Joan, eres un geni, un personatge inigualable. No en trobarem pas un altre com tu.
Amic, ens has evangelitzat amb el teu bon humor desacomplexat, contagiós, espontani i bondadós. Sí, Joan, el que més ens ha tocat és que amb tu ha mort una molt bona persona. Ara ens toca ser valents i portar la teva alegria als altres. Parlar de Jesús als infants, que com sempre recordaves, són el centre de la nostra tasca.
Però, ostres… trobarem a faltar la teva tos, els teus records d’altres generacions, les converses personals, la teva empatia sempre amb el més petit i feble, la teva cridòria escandalosa i, també, és clar, el teu pas humil i constant.
Joan, fins al cel!
Laura
16 comentaris:
Pues si, ya te echamos de menos! Nuestro monitor se ha ido ha dejado un gran vacio, sin ti el esplai no sera lo mismo, pero ahora mas que nunca todos tus monitores estaremos unidos para dia a dia recordarte, y enseñar a nuestros niños todo lo que tu nos has enseñado, te queremos, te quiero.
Petons per tots els monis!
Avui de sobte he mirat al cel.
El meu cap passaven tots els bons records que de tu tinc, he tancat els punys amb ràbia, i per les meves galtes rodolaven els sentiments que s’escapaven dels meus ulls.
Llavors amb la ràbia he eixugat els sentiments que queien per meves galtes, però he mantingut els bons records al meu cap sense deixar de mirar el cel, i tot recordant la gran lliçó que ens vas donar a tots.
Juanito, t'estimem i ho farem sempre
Petons.
...porque no has enseñado tanto... ...porque nos guiabas con el "PGS" aunque luego nos perdieramos... ...porque los niños y niñas te querían tanto com tu a ellos... ...porque no dabas ni una jugando al Bartolo y acababas ganando... ...porque nos metías la bronca sin ningún reparo cuando lo creías necesario... ...porque nos acompañabas siempre que te lo pedíamos... ...porque nos dabas sabias lecciones para hacer las cosas... ...porque te dormías durante las eternas reuniones de colonias... ...porque tu tos y tu risa eran inconfundibles... ...porque sin ti, nos quedamos huérfanos... ...porque será muy dificil reemplazarte... ...porque te echaremos de menos... Por eso y muchas cosas más... te queremos!
17 de desembre del 2007
Bona nit Juanito,
avui ha estat un dia que recordarem sempre. Avui ens has deixat i ens hem reunit tots aquells qui t'estimem per acomiadar-te. L'església era plena de gom a gom, moltes edats, molts rostres coneguts, moltes personalitats... en definitiva, moltes persones.
La teva marxa inesperada ha estat un cop molt dur per tots nosaltres, costa de creure i jo no me n'acabo de fer el càrreg.
En aquests dos dies de bloqueig, m'han passat molts records al meu cap on tu hi erets present.
T'he de donar les gràcies Juanito, cosa que ara me n'adono que poques vegades vaig fer.
Gràcies per ser un gran recolzament en les rutes a Santiago amb els, aleshores, joves; gràcies per aquells pomelos al mig del camí que poc et vam saber agraïr, gràcies per cuidar dels joves i dels monitors, gràcies per l'eucaristia que vas compartir amb altres capellans quan vam arribar a la nostra fita, Santiago de Compostela, gràcies per fer-nos entendre que el menjar era essencial en unes rutes, gràcies per aquelles tos que ressonaven en els poliesportius i que provocaven rialles entre nens i monitors, gràcies per ser tan carismàtic.
Gràcies pel suport que ens vas donar a totes les colònies on reclamaves descans i bons aliments per l'equip de monitors, gràcies per escoltar-nos i recolzar-nos, tan a monitors/es com als responsables de la colònia,erets un gran referent en aquells moments crítics, gràcies per aconsellar-nos amb la plaga de polls! Gràcies per ser tan servicial i tan humil, gràcies per estar allà on creies que et tocava i venir quan se't reclamava. Gràcies pels teus "oye, oye!!" quan demanaves atenció.
Gràcies per ser tan proper als monitors/es, gràcies per demostrar-nos que sempre ens podies sorprendre; aprendre't la cançó del King Africa i ballar-la va ser un moment històric. Gràcies per ensenyar-nos a perdre la vergonya i a dir el què pensem sense complexes. Gràcies per caminar junt amb nosaltres, gràcies per fer muntanya i transmetre'ns l'alegria i la sort de caminar pel nostre país. Gràcies per adormir-te a les reunions i veure com se't queien les ulleres, gràcies per ensenyar-nos a riure de nosaltres mateixos, gràcies per acceptar les gracietes que els monitors/es et feiem, gràcies per les teves rialles tan sinceres que acabaven amb una tos ressonadora.
Gràcies per ensenyar-nos que sovint la protecció no és sinònim d'educació i que pot no ser bona pels infants.
Gràcies per escoltar-me quan et deia que se'm feia dificil seguir a l'esplai quan jo no era creient, gràcies per deixar-me llegir la carta del alumne ateu. Gràcies per escoltar-me, gràcies per les discussions que teniem, gràcies per fer-nos reflexionar dia a dia en tot allò referent en la nostra tasca. Gràcies per deixar fora els prejudicis, gràcies per ensenyar-nos a apropar-nos a la gent del nostre voltant. Gràcies per dir-me que el millor educador no era el qui estudiava, sinó el qui ho vivia i era creatiu en la seva experiència.Gràcies per dedicar-nos temps, gràcies per fer de l'esplai una de les preferències en el teu quotidià, gràcies per estimar-te l'esplai, els nens/es i monitors/es.
Gràcies per reconèixe'ns la tasca i dir-nos un fins aviat quan hem deixat l'esplai.
"avui ens han deixat orfes", , " quan parles del Juanito sempre tens una rialla a la boca", "l'últim botó de la camisa i la bragueta baixada...", "uf!". "no tocava", "aquesta mort se m'escapa...", "era únic"... aquestes són frases que hauràs pogut sentir al llarg del dia, crec que reflexen força bé el sentiment que teniem.
Sovint tot el què dèiem ho dèiem en present, signe de què no ens ho acabem de creure. Juanito, et trobarem molt a faltar. Ara la feina més dura és continuar endavant. M'agradaria que siguis on siguis donguis moltes forces a tot l'equip de monitors/es i continuis sent-ne monitor. La tornada a l'esplai serà dura, i també aquests dies que s'acosten, el buit que deixes és insubsituible i caldra temps, cadascú el seu, per recobrar la normalitat. Juanito, envia'ls-hi coratge, valor, empenta,...que recordin el llegat que has deixat amb un somriure i que segueixin la seva tasca tal i com tu ho haguessis volgut. Que continuin transmetent el teu amor per la natura, pels altres, pel cant, per les converses, pel quotidià, pel menjar, pel descansar, pel riure, per parlar, per les petites coses, per tots.
Les llàgrimes que cauen en el teu nom esdevindran pluja, pluja per fer germinar la llavor que vas sembrar en cadascú de nosaltres i que ara hem de cuidar: estimar, només així podrem ser feliços i viure amb sentit.
Gràcies Juanito, potser no et vaig saber reconèixer la tasca que feies a l'esplai com calia i potser no et vaig dir mai el valor que tenien les teves paraules. Només puc agrair-te tot el què has fet amb aquesta carta, tot i que ja sigui massa tard.
Espero que siguis on siguis descansis en pau i content de tot allò que has viscut, tot i que ho podem veure com una injustícia que se t'hagin emportat tan aviat, com a mínim podrem dir la gran sort que hem tingut de conèixe't i sentir-te tan a prop.
Gràcies per tot Juanito,
T'estima,
Anna
...No deixo de donar-li voltes...
Quan em vaig assabentar, a l'excursió al Puig-Rodó, no podia fer-me la idea...i encara ara, després d'aquests dies amb el Juanito al cap, encara no me la faig...
Al tornar a casa diumenge als volts de les 4, el meu germà, que havia passat el matí al Gospel, va apropar-se i em va dir, amb un posat trist...
...Pau, s'ha mort el Juanito...
No vaig saber què contestar-li. 6 mesos i 5 dies abans, el Juanito li acabava de fer la comunió. Sé que per ell, encara que no se n'adoni, també era molt important.
Són tantes coses les que explicaria...
16 de desembre, 7 de la tarda
"Un aplaus" que queda gravado en el corazón...
Durante todo el día me han venido imágenes a la cabeza...
...y sé que esas imágenes nunca se olvidarán.
Gracias por todo.
Gracias!!
No queria dejar pasar la ocasion para recordar a una magnifica persona que nos dejo el pasado sabado.
Como ya todo el mundo sabrà, Juanito nos dejo el pasado sabado dia 15-12-07, y yo solo queria darle las gracias, por todas las cosas que ha hecho por nosotros, para recordarle como la gran persona que fue, porque
creo que todo el mundo tendria que aprender de el, por su gran fuerza y coraje, por su simpatia, amabilidad, que hacia de el una persona unica en el mundo.
El siempre hiba por la vida expresando su bien estar, decia que el siempre estaba agusto, siempre hacia lo que a el le gustaba i nunca caminaba
influenciado por nadie. El vivio haciendo lo que mas le gustaba, vivio demostrando el amor por lo niños, por la juventud, por enseñar a le gente,lo que a el un dia le habian ensenyado.
El nunca llegó a guardarse nada para el, porque todo lo que tenia, por poco que fuera, lo compartia con los demás, porque el vivia viendo que lo que el enseñaba se aplicaba a las personas.
El otro dia se perdio a una gran persona, y hoy mucha gente lloraba por el...
Fueron cientos las personas que tubieron la suerte de conocerlo, i de poder pasar algun dia a su lado, y en ese poco tiempo se podia llegar a observar
como una persona te podia llegar a dar tantas cosas, y estoy seguro que ninguna de estas personas le olvidara nunca...
Podria seguir explicando de el muchissimas virtudes, muchas de sus cualidades que hacian de juanito alguien especial, alguien unico, para mucha gente un modelo a seguir...
Yo tube la gran suerte de poder compartir mi vida con el, i de que el compartiera la suya conmigo, y por eso hoy le doy las gracias por todo lo que ha hecho por las personas.
Hoy dia 17 de diciembre va dedicado a juanito, unicamente a el, porque esto es lo
minimo que se puede hacer por el.
Se lo merecia todo!!
-El grup de "ZENITS"
Avui ja no hi ets amb nosaltres, pero encara sento el teu riere, avui ens deixes, pero encara sento l´escalfo que ens donaves, avui ets mes present que mai, en tots els nostres cors, el teu buit ningú el podra tapar, pero el teu amor, ningu ens el pendra, totes les estones compartides, riures, eucaristies, excursions i reunions, avui son mes presents que mai i el teu record es fara etern, ara ja sera imposible oblidar- te i dexar-te d´estimar.
Sabem que marxes amb el Pare, pero la teva vida ha estat plena i sempre has volgut que la nostre tambe espigues plena, que la nostre Fe, molt sobint feble al teu costat esdevenia flama resplandent i guia per els nostres infants. La teva flama no s´apaga queda encesa dins nostre i el teu testimoniatge de vida, no sera pas enterrat i oblidat sino sera seguit i transmes, tot allo que ens vas ensenya, que ens va fer grans com a persones,a tots els teus monitors, en el fons els teus nens grans, quedara per sempre.
Avui la teva imatge desarreglada, amb la camisa descordada i la teva “bragueta” baixada es allo que et fara més gran, la senzilleza que hi habia en tu, la tendresa de les teves paraules per alegrar-nos el camí de la vida, el camí del esplai.
Adeu Juanito, sempre nostre.
Han passat ja 3 dies des de que a les 11 del dematí del diumenge em va trucar el pablo, em va dir una d'aquelles coses que no esperes mai i que quan les sents, desitges amb totes les teves forces que sigui mentida. He trigat un temps en escriure't, juanito, però esque de fet volia tenir una visió objectiva del que habia passat, encara així, veig el mateix que veia durant el diumenge i el dilluns a San Cugat. T'has anat, quan la gent no ho esperava (jo creia que teniam juanito per molts anys)però les coses són així i ara tot el que podem fer es recordar-te. Només unes colonies he pogut passar amb tu com a migmonitor però també hem passat unes quantes excusions junts, molta gent ja la ha nombrat però esque el pedraforca em vas deixar una marca, i desde llavors vaig entendre que la teva funció dins l'esplai anava molt més enllà de portar el cotxe a les colonies o fer l'eucaristia de la excusió de pares, tu t'emportaves el somriure més sincer i el contagiaves als altres. Durant aquests moments se m'apareixen imatges teves com quan estavem els ajudants i tu només sopant el dia abans de les colonies a viladrau i deies: "el medico de ha dicho que no debo comer arroz con leche, pero bueno un poco más no me hará daño." o sinó el teu GPS de vaixell com deiem nosaltres :P. La teva mort ha sigut um cop molt dur però espero que desde on siguis ens segueixis guiant tal com has fet sempre.
Moltes gràcies, fins sempre i recorda que l'esplai mai no t'oblidará.
T'estimem.
Rubén Espuelas.
Juanito, quina gran persona ens ha deixat. Sense tu realment l'esplai no serà en mateix, desde que jo era un picarol t'he vist i a mida que m'he anat fen gran t'he anat coneixent, sempre bondados i espontani, sense falsedats, tot el que feia i deia ho deia des de el cor.
I desde del cor jo et dic que no t'oblidadrem ni a tu ni el bons records que hem tingut al teu costat.
El teu estil personal no deixava indifent a ningú.
L'amor sinser que tu ens donaves el portem al cor i així com tu ens el vas donar a nosaltres, nosaltres els el donarem als que vindran. I així tots portarem una mica de Juanito dins el cor.
I la llavor que tu has plantat en els nostres cors donarà fruit en nosaltres i en les persones que tenen la mala sort de no haber-te conegut.
Juanito, sempre et durem al cor.
Ferran
Ja fa uns quants dies que ens has deixat, tothom ha dit moltíssimes coses meravelloses que ens has regalat. Jo recordaré agraïda com de petita ens despertaves el riure amb el vi de l’eucaristia, amb les teves grans frases que se’ns enganxaven i repetíem i repetíem entre amics, en els simulacres de boda a Viladrau…
Però també he tingut la sort de poder viure’t com a “monitor de mointores”, d’on recordaré les teves ensenyaments sobre l’educació com un procés de reconciliació constant, ets el referent educador més gran que hem pogut tenir; la importància del camí cap a la utopia, per on tu caminaves dia a dia; les meravelles de les estrelles amb el teu telescopi plantat a Viladrau; les aventures en furgo amb la teva teoria de “no hay coches todoterreno sinó conductores todoterreno”, realment tu eres no només un conductor tot-terreny sinó tot un home tot-terreny; la importància del diàlegs i de com et va agradar que a camp de treball se’ns fessin les tantes per allargar la sobretaula; el teu amor pels focs de camp com a mitjà espontani de relació i per qüestionar-nos la necessitat de tantes i tantes motivacions; el teu amor i proximitat pels nanos amb més problemes, a qui tu sabies apropar-te i tractar com ningú; les teves critiques enèrgiques quan eren necessàries; la importància del descans i del menjar a colònies; l’amor per la natura amb les teves propostes il·lusionades de possibles excursions; la teva humilitat, que sovint despertava rialles amb les teves camises sense botó o destartalades, la teva genial bragueta, la porta del Wc… tots aquelles moments que ens mostraven la teva despreocupació per aquells aspectes més banals de la vida; les teves aportacions a les reunions de mares i pares, que provocaven el somriure de tots alhora que la confiança; les teves actuacions de King Africa i de responsable de l’esplai, on ens vas sorprendre a tots, monis i infants, demostrant que tenies un humor únic i que desbordaves alegria.
Gràcies per la darrera excursió, per la teva excursió, on vam fer el camí del Juanito, on vas venir tot hi trobar-te malament perquè et feia molta il·lusió, per nosaltres ha estat molt especial poder compartir-la amb tu, per les converses a la vora del foc fent-me veure la importància i la bellesa de l’esperit maternal.
Et trobaré a faltar, es faran dures les reunions de coordinadors sense els teus consells i opinions, rialles, estossegades, becainetes...
Et trobaré molt a faltar, es faran dures unes colònies sense el teu suport, proximitat i calidesa, sense els teus viatges al metge, sense els teus ressopons, sense el teu amor per la teva feina, pels infants i per tots nosaltres, sense tu...
Gràcies per tot Juanito, seguirem caminant com tu ens ho has ensenyat a fer.
T’estima,
Alba
"Chispea el fuego,
la llama sube,
el fuego se apaga.
Amigos cantemos
de corazón
el gozo de estar
a su alrededor."
Tots i totes hem gaudit d'estar al teu voltant
Seguirem cantant-te de tot cor
Gràcies per tot, amic i company!
roger
Jo, era un tio de puta madre, yo solo estube con el dos años pero me enseño mas como persona que como profesor, era un tio "cojonudo" seguro que ahora nos esta viendo y esta muy feliz de leer lo k pensamos de el y alomejor nunca le dijimos.
Gracias Sunyol!!!!!!
...Hi ha un home que ara ja és del món...
quan la meva mare va agafar el telèfon i va fer aquella cara...ja em va fer por saber què havia passat... "El Juanito s'ha mort?no pot ser...ho deuen haver entès malament...està ingressat!"
Però no, era veritat que ens havia deixat...
durant una setmana i tot el Nadal he estat pensant en tots els moments que havia compartit amb ell...i no eren pocs... Tantes coses que havi après... Tantes vegades que m'havia fet riure...
Diumenge a la nit em va trucar el Pablo per fer una pregària...i el que em va tocar més era que va ser com una manera de poder dir-li adeu i gràcies!
Un petó.
Ara ja fa molts dies que el juanito va deixar d'estar entre nosaltres, però sempre m'hen recordare d'ell. Sobretot de l'excursió al pedraforca quan tot el grup estavem intentant pujar i tots estavem molt cansats i ell com aquell qui no vol la cosa ja estava uns quants metres per davant de nosaltres.
Les colonies mai tornaran a ser el mateix sense ell i el seu estil unic per conduir la furguneta.
Ma i t'oblidarem JUANITO
-/ANNA ROMEO/-
Fins ara no m'he atrevit a escriure aquí, ara després d'un mes i una setmana del seu enterrament.
La mort d'en Juanito s'em va atragantar de bon matí, la meva mare va substituir el "bon dia", quan em desperta, per un Pablo... S'ha mort en Juanito.
No m'ho vaig poder creure, em vaig quedar glaçat. Vaig voler creure que era un rumor infundat.
El dia abans m'havia enterat que paties un càncer de colón, però el Pare Puig va treure'm tota la preocupació, doncs em va dir a mi i a la meva mare que te l'havien detectat molt aviat i que et farien proves, vamos que ho tenies fàcil.
Però tot se'n va anara en orris en un tres i no res. Vaig trucar a un quans companys i sobretot amics del esplai. Vaig continuar el dia seguint la rutina de cada Diumenge, però en el fons tocat per saber que mai més em fotries un d'aquells collejons teus quan em veies pel passadís amb una de les teves sonores rialles i amb un Hombre Pablo!.
Molts records s'em vingueren al cap, com l'excursió del Pedraforca on vas ser un més de nosaltres, fins i tot vas tenir que esperar-nos a dalt per començar al cim. Menrecordo de veuret arribar amb aquella gran moto, de les eucaristies els dissabtes, dels encontres fortuits a l'escola des de petit, els teus jurats de concursos de pastissos i truites ( no sé com tu feies, que sempre n'eres de jurat...).
No et vaig arribar a coneixer tant com alguns ni tant com desitjo, però sempre restaràs al meu record i al meu cor Juanito!!
Cuida'ns a tots des d'allà dalt.
Publica un comentari a l'entrada