Dissabte 24, esplai del Clot.
Comencem visionant el curtmetratge de «Binta y la gran idea», dins de la pel·lícula En el mundo a cada rato. Molt recomanable, engrescadora i de pensament original.
Com podem fer d'aquest món nostre un lloc més amable, més humà?
Quines idees han sorgit com a grup? Són propostes que neixen del debat, la reflexió i la il·lusió per un entorn millor.
Ara és feina de tots l'apuntar la gran idea del grup de formació. I pulir-la, poquet a poquet. El debat, l'aprendre a escoltar ens farà més grans.
Ànims!
Comencem visionant el curtmetratge de «Binta y la gran idea», dins de la pel·lícula En el mundo a cada rato. Molt recomanable, engrescadora i de pensament original.
Com podem fer d'aquest món nostre un lloc més amable, més humà?
Quines idees han sorgit com a grup? Són propostes que neixen del debat, la reflexió i la il·lusió per un entorn millor.
Ara és feina de tots l'apuntar la gran idea del grup de formació. I pulir-la, poquet a poquet. El debat, l'aprendre a escoltar ens farà més grans.
Ànims!
2 comentaris:
Fa molt ja de la pel·lícula, però veient que els comentaris de les altres entrades són una mica més profundes i complicades escric aquí. també escric perquè l'altre dia l'estaven donant a la 2 (estava fent zapping, no es que acostumbri a veure la 2...)
Vaig trobar el curt mol original, i em va plantejar una qüestió curiosa. Normalment nosaltres, habitants i persones del 1r Món ens compadim dels que no ho són, i ens sap greu (no a tots) que l'altre part del món no pugui portar una vida com la nostra.
Veient aquesta pel·lícula et planteges si no és veritat que malgrat que vivim millor per recursos i formes, em perdut el nord en quan a entendre la vida?
Curiósa pregunta.
Em va agradar molt.
Pablo
Hola a tots!!!
Oh si el dia del curt de la gran idea, hem va semblar molt original que pensessin que per poder solucionar els seus problemes haguessin d’adoptar un nen, cosa curiosa perquè se suposa que això seria una boca més per alimentar.
A mi em sembla que el que ha dit el pablo és veritat, que a vegades sembla que haguem perdut una mica el rumb. Perquè amb totes les comoditats de les que gaudim sembla mentira que hi hagui gent insatisfeta i que encara en vulgui més. I si ens fixem en la gent més pobre del món s’els veu contents (dintre del que cap) encara que no es puguin permetre casi ni menjar. Jo crec que hauriem de ser com ells i aprendre que els bens materials realment no són importants i adopta aquesta capacitat que tenen per ser feliços (dintre del que cap).
Dewwwwwwwwww
-/A. ROMEO/-
Publica un comentari a l'entrada