Tenir un lloc, sentir-nos acollits, saber que podem comptar amb algú altre és importantíssim. Així ho han demostrat amb el seu accent les Oblates que viuen i treballen al barri del Raval de Barcelona. I és que fa temps ja que han posat a disposició de qui ho necessiti un centre d'acollida permanent: el Lloc de la Dona.
I amb qui treballen? Ni més ni menys que amb les dones que treballen exercint la prostitució. Tenen diverses línies de projectes amb elles, segons necessitats, moments, realitats i context social. Ara bé, el que no canvia és la seva actitud d'escolta, una mirada oberta i una esperança brutal de fomentar la dignitat d'aquestes persones.
Nosaltres, com a grup de formació, vam conèixer el projecte de la mà de la Lourdes abans d'acabar l'any, un divendres al vespre. Potser ens sentim cridats a parlar de les sensacions i de tot el que ens va despertar el mateix passeig pel carrer de Sant Ramon. Com també les explicacions de la Lourdes en relació a les nostres autoritats policials, al dia a dia, als prejudicis, a la doble moral.
Qui comença?
I amb qui treballen? Ni més ni menys que amb les dones que treballen exercint la prostitució. Tenen diverses línies de projectes amb elles, segons necessitats, moments, realitats i context social. Ara bé, el que no canvia és la seva actitud d'escolta, una mirada oberta i una esperança brutal de fomentar la dignitat d'aquestes persones.
Nosaltres, com a grup de formació, vam conèixer el projecte de la mà de la Lourdes abans d'acabar l'any, un divendres al vespre. Potser ens sentim cridats a parlar de les sensacions i de tot el que ens va despertar el mateix passeig pel carrer de Sant Ramon. Com també les explicacions de la Lourdes en relació a les nostres autoritats policials, al dia a dia, als prejudicis, a la doble moral.
Qui comença?
5 comentaris:
Per un tractament digne a totes les donés del món. Important tasca la que realitzen aquestes monjes juntament amb els voluntaris.
Tots units podrem canviar el món! Esfondrem les fronteres per un futur millor i una vida digne a tots els oprimits o excluits!
Força, esperança i unió!
Ja en fa uns quans dissabtes però a mi el dia 28 de desembre, encara m'afecta a la meva manera.
Tothom ha sentit a parlar de la prostitució, n'ha vist per la televisió, etc.
Però em va trasvalsar tant quan vam passar el carrer St.Ramon. Mai m'ho havia imagina't d'aquella manera.
I llavors em sapigué greu, totes les vegades que inconscient dius "puta", per qualsevol cosa o fent broma.
Crec que va ser un dissabte molt espacial, a mi personalment em va interessar molt.
Pablo
va ser una xerrada que em va fer observar una altra realitat i em va agradar la manera com ho vam fer..primer anar a veure els diferents carrers i més tard comentar-ho.
vinga adeuu
MARiONA
Hola a tothom!!!
El dissabte de les Oblates va ser un d’aquells dissabtes que em va deixar més impressionada, perquè encara no em puc creure que la policia digui a les prostitutes que si se’n volen anar només han de... i que els diferents organismes policials (la policia, els mossos i la guardia urbana) no es possin d’acord per fer un protocol d’actuació davant la prostitució.
També crec que les monjes, encara que potser és només una impressió meva, no es preocupaven molt per aquest tema i més per l’estat de les seves usuaries, cosa que està molt bé però nose crec que potser haurien de presionar amb totes les seves forces a aquests organismes perquè duguin a terme aquest protocol, nose jo al menys ho faria perquè penso que aquesta és la feina per la qual han estat contractats i hem sembla una grandiosa xorrada que per ribalitats internes no ho fagin, perquè sino que se’n vaigin del cos ja que no estarien desenvolupant la feina de protegir a totes les persones.
A part d’això que va ser el que més em va sobtar cal dir que les monjes Oblates desenvolupen una feina molt important, encara que aquesta hauria de ser feta per algun organisme del Estat, perquè aquesta és una realitat que no s’ha d’amagar.
Dew i fins dissabte amb al golum i tota la trup
-/A. ROMEO/-
La tasca que realitzen aquestes monjes i voluntaris es realement honoralble.
Realment és dificil veure com al costat de casa teva les coses no som com creus; no totes les noies joves fan juguesques amb els companys, o es preocupen d'anar ben conjuntades... algunes del que es preocupen és de fer diners per poder seguir endavant, de la manera que faci falta.
És molt dur veure com trobem la part de la nostra societat que a ningú li agrada, aquella que trobem amagada, inclús en llocs propers del bullici i la moda.
La visita fa que pensar... Podem millorar la societat poc a poc, posant una mica de la nostra part,tots junts!
*La Barroso^^
Publica un comentari a l'entrada